Llocs d'Interés

1- El Castell del Rebollet

Al terme de la Font d'en Carròs, a uns 1340 metres al sud-est del municipi, es troba el castell de Rebollet tenint el seu accés per la carretera de la Font d'en Carròs-Oliva.

En aquest lloc, es van assentar nombroses civilitzacions que van habitar en el nostre territori. A més, també s'han trobat restes de materials que pertanyien a la edat de bronze, així com també restes de la civilització romana. Tots aquestos poblats es van assentar en aquesta zona degut a la estratègia del lloc, ja que és un dels punts més alts del terme.

Durant la reconquesta del regne de València per Jaume I d'Aragó, un dels seus cavallers, d'origen probablement germànic, En Carròs participà en la conquesta de Mallorca amb les seues naus. Després, també va participar en la conquesta d'aquestes terres guanyant el fort i rocós castell de Rebollet. Agraït el Rei pels seus serveis, al 1240 va fer mercè a En Carròs del senyoriu del castell i vila de Rebollet. No va abandonar la plaça donada la posició estratègica que tenia, sinó que fortificà el castell, alçà al si del recinte una església, i hi establí la seva residència familiar. En aquesta església va dipositar la imatge romànica de la Mare de Déu de Rebollet, la mateixa imatge que acompanyava al senyor Carròs als combats de la guerra.

Posteriorment, a l'interior de l'església dedicada a sant Nicolau hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu de Rebollet, una altra a la Mare de Déu del Remei i un panteó per als sarcòfags dels senyors Carròs.

L'any 1598, a la comarca de la Safor, es va produir un dels pitjors terratrèmols coneguts fins al moment, derrocant molts edificis i entre aquestos el castell de Rebollet.

Unes de les poques coses que es van salvar van ser la imatge de la Mare de Déu del Remei i la imatge del s.XII de la Mare de Déu de Rebollet que en l'actualitat i després de molts enfrontaments entre Oliva i la Font es troba en l'església dels religiosos franciscans d'Oliva, després que els veïns de la Font acudiren al tribunal eclesiàstic de València i este tribunal dictara on havia de depositar-se la imatge de la verge.

En el mes de gener de 1747, un veí de la Font, traient pedres en el recinte del Castell, va trobar els dos sepulcres que pertanyien als Carròs i que havien estat sepultats a causa del terratrèmol. Foren baixats i dipositats a l'església de la Font d'en Carròs.

L'accés del castell se situa en l'extrem oest del castell i té una entrada protegida per paràmetres de rajola. Enfront, trobem la torre de l'homenatge, probablement del s. XV, feta de rajola; sembla probable que la torre estaria formada per tres plantes i possiblement coberta per una volta de rajola i calç.

Adossada als murs laterals de la torre s'observa la muralla feta de tapia d'uns 67 metres de longitud.

Es important assenyalar, que aquest castell es troba prou deteriorat per el pas del temps i condicions naturals entre altres factors. No obstant l'entorn en el que s'hi troba és un paisatge d'una peculiar bellesa i les vistes cap a la mar.

2- Parc del Calvari

Després de visitar el castell, ens podem acostar cap al poble per una senda que ens portarà a la zona alta del nucli vell condicionada com a zona verda i espai recreatiu anomenada Parc del Calvari. És un espai on podem relaxar-nos i passar una estona molt agradable: estarem envoltats de natura, amb plantes autòctones, taules, bancs, parc infantil, torradors, etc. Aquest espai es troba fora del nucli urbà i per la seua situació elevada és ideal per gaudir dels seus paisatges i del contacte directe amb el medi.

A l'entrada d'esta zona se celebra des de molt antic el Viacrucis de la Setmana Santa que ha donat nom a esta zona.

 

3- Parc de La Plana

A la zona sud-est ens trobem un parc amb una superfície de 23.000 m2, tota plantada de pins, dels quals s'han condicionat uns 15.000 m2 com a zona d'esplai amb jocs infantils, torradors, bancs i taules, i servicis públics. Es un lloc molt agradable per passar un dia amb la família i amics, rodejats de natura. Els recomanem, també, un passeig amb bicicleta o caminant fins la Plana. A més, per als amants dels esports, tenim al costat el polisportiu (amb pistes de tennis, pàddel, camp de futbol, etc.) i la piscina municipal (oberta a l'estiu).

4- Ermita de Sant Miquel

Es troba en un xicotet tossal conegut amb el nom de 'muntanyeta de sant Miquel'. La singularitat d'este tossal és que totes les terres circumdants corresponen als termes municipals de Rafelcofer i l'Alqueria de la Comtessa encara que este és propietat de la Font d'en Carròs. Històricament, la jurisdicció era del nostre poble. L'accés és per l'antic camí de Xàtiva.

En este lloc han sigut trobats nombrosos materials arqueològics de diferents etapes històriques, la qual cosa fa pensar que va ser un lloc estratègic per a les diferents civilitzacions que van passar per estes terres.

La seua construcció es va realitzar en el lloc en què probablement existien restes romanes, convertint-se posteriorment en mesquita durant la invasió àrab i després en església - ermita cristiana. Hi ha documents en què es menciona que van ser trobades restes romanes com, monedes, làpides, restes d'estàtues i ceràmiques.

En el seu cim s'alça l'ermita amb un porxe de tres arcs, frontó i espadanya. L'edifici de planta quadrada està enrajolat amb taulells rojos al llarg de les parets. La nova imatge de sant Miquel es troba en l'església parroquial de la Font, pel fet que l'antiga va ser robada igual que la seua campana. Compta amb una casa adossada amb porta d'arc corbat i coberta a dos aigües de teules morunes que antigament era habitada per l'ermità. Hi ha documents diversos, i memòries de gran valor històric, en la que es parla de la utilització, costums i anècdotes que van tindre lloc en esta ermita. Per exemple, que l'ermità habitant de la casa, subsistia d'almoines, però quan no eren suficients, les arques municipals es feien càrrec d'ell.

L'entorn natural en què es troba és característica ja que es poden trobar una gran varietat de plantes medicinals pròpies de la nostra comarca com són timonet, farigola, romaní, pebrella.

Hi ha el costum de visitar l'ermita en romeria cada any el dia 29 de setembre per a celebrar el dia de sant Miquel. Amb motiu d'esta celebració la imatge del sant es portat des de l'Església parroquial fins a l'ermita. Allí es celebra una santa missa en honor al sant seguida d'un esmorzar popular. En altres ocasions també s'hi han fet actuacions musicals, concerts i danses populars.

5- Muntanya del Rabat

 

Amb el nom de Rabat o muntanya de la Creu es coneix el cim de 167 metres sobre el nivell del mar. Lloc on es reparteixen els termes de La Font en Carròs, Rafelcofer i l'Alqueria de la Comtessa.

Es troba en front del castell de Rebollet. Presenta empinades i abruptes vessants que proporcionen una excel·lent defensa natural del lloc i una impressionant vista de tota la comarca.

L'accés més fàcil es realitza per la part que dóna al terme municipal de Rafelcofer. En el seua cim s'han trobat restes d'un poblament ibèric, desconeixent-se el nom que va poder tindre el dit lloc.

Des de 1980 a 1982 el Departament d'Història Antiga de la nostra Universitat ha realitzat tres campanyes d'excavacions treballant-se en una gran superfície que els va permetre exhumar una intricada xarxa d'estructures d'habitació de pedra en sec, així com arreplegar un considerable conjunt de materials arqueològics. El Departament en les seues conclusions finals manifesta que en l'esmentat lloc va existir una gran ciutat ibèrica, amb la sospita que el poblat ibèric siga la continuació d'un poblat de l'Edat de Bronze Valenciana.

També trobem al cim de la muntanya una enorme creu de metall, que va substituir en els anys noranta a l'anterior que era de les mateixes dimensions, feta d'obra i molt deteriorada.

 

 

UN PASSEIG URBÀ

6- L'església parroquial de sant Antoní, màrtir

En la part més elevada del poble, sobre la roca viva de la muntanya i sobre una anterior mesquita àrab, va ser construïda l'església l'any 1329, d'estil gòtic i dedicada a Sant Antoní Màrtir. Per a la seva construcció es van utilitzar rajoles de teules d'origen musulmà. En els segles XVII i XVIII , aquesta església va tindre el seu primer eixamplament, obrint-se els murs laterals, aleshores, es van construir capelles laterals d'estil renaixentista amb les respectives cúpules.

Com s'ha esmentat abans, en l'església estan dipositats els dos vasos sepulcrals del segle XIV que pertanyen a la família Carròs (senyors de la Baronia de Rebollet), que en el 1747, un veí del municipi va trobar casualment entre les ruïnes del Castell del Rebollet. El sepulcre de Francesc Carròs († 1343 en Cerdanya) al costat esquerre i el de Francesc Carròs fill, al costat dret. Els sepulcres, gravats amb inscripcions i escuts de la família, van ser dipositats en l'església per ordre de la duquessa de Gandia.

Finalment l'any 1792, es va alçar la torre del campanar. Aquesta, és un element que defineix i referència el perfil de la població per ser una estructura vertical que es troba situada en el punt més alt de la població i que es pot apreciar des de la llunyania. La seva planta es quadrada, té una base de 5,25 metres i una altura de 45 metres.

L'any 1890, es realitzà una reforma, enderrocant la casa abadia, per a la construcció de la capella del Santíssim Crist de l'Empara; si bé, amb aquesta reforma va perdre tot el seu primitiu aire gòtic antic. També es traslladà la capella de la Verge del Remei i els sepulcres al lloc actual. Originàriament, en esta espaiosa capella, dedicada a la Mare de Déu del Remei, fou dipositada una imatge baixada del castell (desapareguda en la guerra civil). Dita capella ocupava el lloc que hui en dia és la porta principal. Encara podem apreciar les riqueses de la cúpula barroca, en el sostre del cor actual, que adornava la capella de la patrona del poble.

En la capella del Santíssim Crist de l'Empara, d'estil neoclàssic com imperava a finals del s. XIX, existeixen unes pintures al fresc molt interessants a les petxines, obra de Remigi Soler (1930). A més, hi ha quatre llenços dels segles XVIII-XX. Presideix la capella la imatge del Crist, realitzada l'any 1946 per l'escultor valencià Josep Maria Ponsoda. És còpia de l'antiga talla cremada durant la guerra civil, que havia sigut regal del arquebisbe Joan de Ribera en compensació per la pèrdua de la imatge de la Mare de Déu de Rebollet i com a solució del conflicte de 1601.

Recentment, ha estat restaurat per la Parròquia un llenç barroc dels sants metges Cosme i Damià de la segona mitat del segle XVIII.

Destaquen, en els laterals de l'altar major, dos pintures donades en 1966 pel pintor local Rafael Fuster Insa. Al costat dret es troba el quadre de la "Transfiguració del Senyor", i al costat esquerre el quadre de la "Resurrecció del Senyor".

Finalment, l'any 1986, es van iniciar les obres consistents en el picat del lluït de les parets de la nau de l'església i es tragueren a la llum els arcs apuntats de rajola massisses aparellats i les voltes de creueria gòtica que ara podem vore. Estes obres van finalitzar al 1992.

No menys importants i necessàries foren les obres de rehabilitació de la torre campanar realitzades entre els anys 2001-2002, i que consistien a consolidar l'estructura de l'edifici i a recuperar la decoració mural de l'exterior.

7- Ermita de Sant Antoni.

A la placeta de sant Antoni, ens trobem l'ermita de sant Antoni Abat . Està ubicada en un barri de traçat medieval en el qual es trobava assentada la moreria del poble en l'època musulmana, separada pel barranc que dividia el poble, separant les vivendes dels moriscos o cristians nous i la dels cristians vells. Antigament, hi havia una mesquita àrab que va ser enderrocada durant la guerra de la Germania (1521). Va ser construïda de nou i dedicada al culte cristià, entre 1530 i 1580.

Entre els anys 1936 i 1939 va ser derrocada segons documents trobats en els arxius. La seua reconstrucció data de finals de 1940, alçant-se sobre el solar en què amb anterioritat es trobava l'antic edifici de l'ermita. La planta de l'ermita és de forma rectangular, de 6,80 metres de fatxada principal i 12,60 metres de profunditat; en el costat esquerre, té adossat un quadrat de 3,50 x 3,50 m, que correspon a la sagristia.

 

8- Els Xorros

En la plaça principal es troba l'emblemàtica font que dóna nom al nostre poble. Coneguda popularment com 'Els Xorros', que junt amb l'escut de l'any 1826 que presideix la dita font, són un record del passat. Esta font i altres més xicotetes abastien d'aigua a la població.

Entre els anys 1911-1929, es va realitzar un pou en la plaça de l'Església i amb una sénia es treia l'aigua, a fi que la gent que residia en la part alta de la població es poguera abastir d'aigua sense baixar a la plaça.

En els anys 1949-1950 la plaça va ser objecte de reformes i l'antiga font va ser destruïda, construint-se una altra de forma octogonal amb pedres de marbre en la mateixa plaça, davant de l'actual número 9 de la plaça Francesc Carròs.

L'any 1950 com a conseqüència de la urbanització dels carrers, la font i el que s'utilitzava com a llavador i abeurador públic, van ser traslladats, i es va construir la nova font amb la deguda conducció d'aigües.

L'Ajuntament, de nou, va reestructurar la plaça l'any 1971. El projecte comptava amb la pavimentació i urbanització de la plaça Francesc Carròs i el trasllat de la font pública al seu lloc actual a fi que la nostra històrica font, que li va donar el nom a esta vila, LA FONT D'EN CARRÒS, siga també un lloc emblemàtic del nostre poble.

Les figures i els canons són originals de les antigues fonts.

9- Antic Ajuntament

A la plaça de l'Ajuntament es troba l'antic ajuntament, un edifici que data del segle XIV. En les obres que s'han efectuat recentment han quedat descobertes, a l'antiga casa consistorial, les restes del primitiu porxe de la vila: un cobert d'arcs de rajola, els pilars del qual suportaven, a la banda de dalt, l'almodí municipal (establiment destinat a la compra i la venda de blat i altres cereals). També en aquest lloc es celebraven els consells on acudien tots els veïns per tractar temes d'interès del poble.

Pròxim ja el final de la restauració, aquest edifici albergarà una oficina de turisme i dos sales per exposicions i futur museu.

10- Los plafones cerámicos devocionales.

Els plafons ceràmics són part del patrimoni cultural del nostre poble, un patrimoni modest però popular. És el resultat d'una manifestació cultural religiosa genuïna, en els seus orígens, de la Comunitat Valenciana. Estan formats per peces individuals de taulellets. Estos taulellets fan referència a unes imatges que es van col·locar en les façanes d'algunes cases de la nostra vila. Aquesta tradició comença, segons els estudiosos, cap a l'any 1750, aproximadament. Alguns dels plafons ceràmics de la localitat són de finals del s. XVIII.

Des de sempre ha existit molta devoció en la nostra vila per alguns sants. Alguns veïns feien promeses perquè familiars milloraren d'alguna malaltia, o que les desgràcies no arribaran a la llar, o altres peticions. Si açò es complia llavors col·locaven estos taulellets amb la imatge del sant a qui havien fet la promesa en senyal de gratitud.

La nostra vila compta amb més de quaranta imatges d'este tipus, que és continuen conservant en bon estat.

11- Las muralles del Rafalí

Un altre element d'interès històric és la Muralla del Rafalí. El primer nucli de població de la Font d'en Carròs es va establir en la part més alta denominant-se El Rafalí. El Rafalí està emplaçat al sud-est del nucli urbà. El límit oriental coincideix amb l'assentament urbà de la baixa edat mitja i l'edat moderna. Les ampliacions urbanes més significatives durant l'edat moderna es detecten al nord i a l'oest del recinte primigeni. Aquest primer nucli de població va estar emmurallat per a la defensa dels seus habitants. Comprenia l'actual solar de l'església de sant Antoní màrtir i els carrers adjacents de la pujada del Crist de l'Empar, dels carrers de les delícies, de la Goleta, de St. Doménec, de St. Joan, del Regalessiar, del Rebollet i del Calvari.

Posteriorment va tenir una extensió aproximada de 800 m2 lineals, existint avui en dia restes que ho justifiquen. En la seva part Est i Sud, queden uns 100 metres de llenç de mur, amb un traçat pertanyent al segle XIV i construïda a l'estil morisc. A més a més, hi ha indicis d'existència de dues torres.

El conjunt fortificat del Portal Roig i el Rafalí forma una mena de fortí, amb un recinte poligonal dotat de torres i flancs en forma de serra, que permetien la defensa de l'entrada oriental de la vila, pel Portal Roig, així com el control i la vigilància dels dos camins que, des de l'orient, apleguen fins a les portes d'este singular lloc: el camí del Calvari, que uneix els assentaments del castell i vila de Rebollet amb el poble, i el camí del cementeri vell, que envolta pel sud el promontori on s'assenta la Font d'en Carròs.

Actualment, la muralla sols es pot veure per fora del recinte. Queden restes de l'empedrat primitiu que cobria el camí del Calvari. Recomanem un passeig per aquesta part del casc històric del poble.

12- El Patronat

Edifici religiós que data de l'any 1921. És un edifici de planta quadrada amb claustre interior que va servir per a una congregació de monges. Este convent es va utilitzar durant diverses dècades com a col·legi de la Puresa portat per les monges de l'esmentada congregació.

Este edifici és propietat de la parròquia del nostre municipi. En la dècada dels noranta, van ser rehabilitades les instal·lacions de la part baixa i la sostrada de l'edifici que es trobaven molt deteriorades.

 

Actualment s'usa per a la celebració de les classes de preparació per a la comunió, confirmació i matrimoni. Mitjançant un conveni amb l'Ajuntament també s'usen algunes de les seues dependències per a actes socials i culturals com poden ser exposicions, escola d'estiu i el cine d'estiu al pati.

Adjunts

  • castell rebollet
    castell rebollet
  • els chorros
    els chorros
  • Ermita San Miquel
    Ermita San Miquel
  • Ermita Sant Antoni
    Ermita Sant Antoni
  • Iglesia
    Iglesia
  • Iglesia
    Iglesia
  • monrabat
    monrabat
  • Muralla
    Muralla
  • parccalvari
    parccalvari
  • parclaplana
    parclaplana
  • patronato
    patronato
  • taulellets
    taulellets

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31