Història i Monuments

Castell del Rebollet

S’han trobat restes que testimonien que a l’edat del bronze (1500-1000 aC) els humans ocupaven el solar del castell de Rebollet (147 m) i l’alt de la muntanya del Rabat (174 m). Al tossal de Rebollet han sigut trobades dens de corbell i ceràmiques obrades a mà, entre restes arrasades per a bastir-hi el castell.

A la muntanya del Rabat o de la Creu es desenvoluparia amb el temps un important assentament ibèric (s. V aC) que arribà al seu moment d’esplendor als s. II i I aC.

Després vingué la conquesta romana, la Pau Augusta (s. I dC), i la colonització sistemàtica del pla de la comarca, que s’omplí de viles o establiments agrícoles. En l’actual terme de la Font d’en Carròs existí una vila de bastant importància, localitzada a la partida de les Jovades, i una altra al voltant de l’ermita de St. Miquel. La importància de la vila de les Jovades ve determinada per la quantitat de restes que han anat apareixent.

Els segles IV i V serien un temps de crisi econòmica i política, desordres socials i afonament del comerç. Els supervivents a la crisi se’n pujaren a les serres o s’agruparen en poblats, on continuaren les tasques agrícoles.

Així estaven les coses al s. VIII, quan els àrabs acabaren amb el regne dels visigots i portaren amb ells la religió del Déu únic – Al·là-, la llengua de l’Àlcorà –l’àrab- i noves tècniques agrícoles Potser que ja en algun moment del segle X o XI els àrabs aprofitaren l’aigua de la font dels Xorros per a regar les hortes.

L’origen de la vila i del terme de la Font d’en Carròs es remunten a l’època islàmica, quan la Font (al-‘Ayn, en àrab) era una alqueria més del districte del castell de Rebollet, anomenat ‘Rebolén’ o ‘Reboylén’ en papers del segle XIII, de l’àrab Rub’a-l-‘Ayn, “la Séquia Mare de la Font”. El castell de Rebollet allotjava un alcaid i una guarnició islàmica cap al 1240 i controlava un extens territori.

A l’any 1240 el territori de la Font va ser ocupat pel Rei En Jaume el Conqueridor, per mitjà del valerós cavaller En Carròs, almirall General de l'Armada mallorquina i catalana. Agraït el Rei per estos servicis, el 18 de juliol de 1240 va fer mercé a En Carròs de la Senyoria del Castell del Rebollet.

En època medieval els senyors de la Font d’en Carròs s’anomenaven ‘barons de Rebollet’ i, a partir del 1449, ‘comtes d’Oliva’ en primer lloc, per privilegi d’Alfons el Magnànim. En el segle XVI, el comtat d’Oliva i baronia de Rebollet quedaria vinculat al duc de Gandia.

La família feudal dels Carròs assentà colons cristians a Oliva i al castell i vila de Rebollet, i ajuntà els dos termes islàmics en una sola baronia bicèfala: d’una banda estava la vila d’Oliva i el terme d’Avall (actual municipi d’Oliva), i d’altra la vila de la Font i el terme d’Amunt, que comprenia els actuals territoris de l’Alqueria de la Comtessa, l’Alqueria dels Frares, Rafelcofer, l’Alcudiola, Beniflà, Potries i l’actual Font d’en Carròs.

Hagueren de transcórrer unes dècades de prosperitat demogràfica i agrícola perquè els Carròs, barons de Rebollet, es decidiren a assolar l’alqueria àrab per a construir dalt del tossal de la Font (77 m d’altitud) una vila cristiana emmurallada i dotada d’església pròpia, que anomenaren la Font de Potries (1329).

El nucli emmurallat i fundacional de la Font (1329) comprenia l’actual solar de l’església de sant Antoní màrtir i els carrers adjacents de la pujada del Crist de l’Empar, dels carrers de les delícies, de la Goleta, de St. Doménec, de St. Joan, del Regalessiar, del Rebollet i del Calvari. A més del solar del Rafalí. Conformaven la vila unes 80 cases (uns 320 habitants).

La invasió del regne pel rei de Castella i el saqueig que feren els castellans (1364) deixaren pràcticament despoblada la vila, reduint el nombre de cases dins el nucli emmurallat a tan sols 17. Repoblada el 1368, aconseguiria la carta pobla i seria coneguda a partir d’aquesta data com la Font d’en Carròs, en llaor del llinatge senyorial que l’havia establida i refeta.

El procés de creixement assolit al final del segle XIV i durant el s. XV, portaria a fundar un raval de musulmans o moreria separada de la vila pel barranc de les Fontanelles (c/ València). Aquest espai es correspon amb la trama d’urbanisme islàmic de les placetes de St. Antoni i dels Àngels, i el carrer moros.

Els primers anys del segle XVI foren un temps de bonança i creixement demogràfic, basat no sols en l’agricultura, sinó també en la ramaderia llanera i en la producció de teixits de llana. Proliferaven els teixidors i els bataners (llavaven els draps als molins, ensabonant-los i percudint sobre ells amb maces de fusta). Al 1510 la Font i els llocs de musulmans sumaven 306 cases, 70 de les quals devien de correspondre a la Font. Durant la guerra de la Germania (1521) el Raval va ser saquejat i despoblat i va ser incendiada la mesquita de la Moreria de la Font, que ocupava el solar de l’actual ermita de St. Antoni Abat. L’any 1563 el Raval tornava a estar habitat per 30 famílies de moriscos o cristians nous (musulmans obligats a practicar el cristianisme).

El 26 de desembre de 1598, dia de St. Esteve, dos fortíssims terratrèmols enderrocaren el castell de Rebollet. La fortalesa comptava amb una església medieval dedicada a St. Nicolau, que contenia els sepulcres de Francesc Carròs I i Francesc Carròs II, la talla romànica de la Mare de Déu de Rebollet, la imatge i altar de la Mare de Déu del Remei, i diferents i rics ornaments. El castell i l’església quedaren totalment destruïts. Els habitants de la Font d’en Carròs traslladaren a la parròquia de la vila la talla de la Mare de Déu de Rebollet, la imatge de la Mare de Déu del Remei, els ornaments i les campanes.

I ací és on comença precisament la pugna aferrissada entre el duc Borja de Gandia i els homes de la Font per la disputa de la Mare de Déu de Rebollet. Fou aquell un episodi èpic trepidant, d’arcabussos, picoletes i tribunals (1599-1602), on participaren des del rei d’Espanya fins al papa de Roma, passant per l’arquebisbe sant Joan de Ribera, el nunci de Sa Santetat i el virrei de València. En el transcurs d’aquella pugna els fonters (que s’estimaven molt el dret, la llei foral i les llibertats, i que no es deixaven “avassallar” fàcilment) es guanyarien ben guanyat l’apel·latiu col·lectiu de “cabuts”. Els de La Font d’en Carròs tenien a la Mare de Déu de Rebollet i el Duc de Gandia, Carles de Borja, señor dels de La Font, volia dur-la a Oliva, al convent dels franciscans. Finalment, a la força, el Duc va traure la Verge del poble, el 28 de juliol de 1601 i la traslladà a Oliva.

Al 1609, després de l’expulsió dels moriscos, els cristians vells ocupaven les 81 cases de la vila, que es convertirien en 160 al cap de vint anys, distribuint-se per la vila, el Raval i altres carrers nous: el carrer major, la plaça de l’ajuntament, els carrers de St. Jaume, del trinquet i de St. Vicent Ferrer.

La crisi del s. XVII i la guerra de successió deixaren estancat el poble en 124 cases habitades. Posteriorment el poble aniria creixent fins arribar als 820 habitants al 1768 i als 1020 habitants al 1787. a partir d’ací el creixement seria constant i sostingut, així com l’aparició de noves vies urbanes, producte d’un augment prodigiós de la natalitat i d’una agricultura orientada al mercat. A l’any 1828, la font comptava amb 400 cases i 450 famílies. Al 1860, eren 2002 els habitants; al 1877, eren 2121 habitants i al 1900, eren 2192 habitants. Entre el 1900 i el 1910 encara es produí un augment del 13 % de la població. 2477 hb. Però la crisi de la fil·loxera –la destrucció de les vinyes de pansa- provocà l’emigració de mà d’obra a l’Argentina, Nova York, Algèria... més tard vingué l’era de la taronja i un nou increment demogràfic, fins els 3015 habitants del 1950 i els 3316 del 1970. a partir d’ací la crisi de l’exportació tarongera i de la societat rural tradicional provocarien un nou recés (3249 hb el 1975). Als darrers anys la immigració ha fet augmentar la població fins els més de 4000 hb registrats al 2008, dels quals el 16,5 % són estrangers.

Adjunts

  • Imagen
    Imagen
  • Imagen
    Imagen
  • Imagen
    Imagen

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31