Festes

FESTES PATRONALS D'AGOST

L'origen de la història festiva de la nostra vila com moltes altres localitats de la nostra comarca, es remunta a la conquista i fundació del Regne de València per Jaume I, ja que van ser estos els que li van donar una realitat nova i diferent del que havia sigut fins llavors la tradició i la cultura.

És a partir del s. XVI, que van començar a celebrar-se festes anuals en honor al sant que mes predilecció es tenia i en honor també al Crist de l'Empara. Durant els segles següents, les festes van continuar tenint un caràcter religiós però va ser a partir del s. XIX, amb la creació de la nostra banda de música quan l'animació i esplendor de les festes van augmentar; es van incorporar les cercaviles, el ball després del sopar amb una gran foguera per a il·luminar la serenata nocturna. És per tant en tota esta sèrie d'esdeveniments en què tenen l'origen de les nostres famoses festes patronals.
En l'actualitat i des de fa més d'una dècada, se celebren la setmana següent a la celebració del dia de l'Assumpció. Són unes festes molt esperades per tots els veïns de la nostra vila, així com de familiars, amics i coneguts que residixen en pobles pròxims.

Estos sis dies de festa, tota la gent ix al carrer a celebrar-les. Estes festes es fan en honor als patrons i patrones de la nostra vila; el Santíssim Crist de l'Empara i Ntra. Sra. del Remei, Sant Isidre, el Sagrat Cor de Jesús entre altres.

En estes festes no solen faltar les misses, processons, concerts musicals, sopars populars de fraternitat, exposicions culturals, proves esportives, concursos, cavalcades de disfresses, cercaviles amb bandes de música, espectacles de focs artificials i un llarg etc. D'activitats en què veïns i visitants vénen a participar amb molta alegria.


FESTES LOCALS.

Ací es reflectix tot el conjunt de creences, costums i manifestacions festives que conformen les tradicions de la nostra vila. La major part de les manifestacions que es detallen a continuació, es caracteritzen perquè han sigut difoses de forma oral reflectint la majoria d'elles, aspectes de les cultures que al llarg dels segles han poblat la nostra vila.

 

ROMERIA DE LA MARE DE DEU DEL REBOLLET

Actualment té lloc una romeria el primer diumenge del mes de setembre. Se celebra una romeria que ix des de la Font d´en Carròs i una vegada que s'arriba al castell té lloc una missa en honor a la Mare de Deu del Rebollet, així com un esmorzar i diferents actuacions.

 

ROMERÍA A L'ERMITA DE SANT MIQUEL

L'ermita de Sant Miquel es troba ubicada entre els termes de Rafelcofer i l'Alqueria, però és propietat municipal, i dista uns tres km de la població.

El dia 29 de setembre té lloc una romeria des de la Font fins a l'ermita de Sant Miquel on acudixen nombrosos veïns tant de la Font i també d'altres municipis. Una vegada arriba la romeria a l'ermita té lloc la celebració d'una missa en honor a Sant Miquel, així com un esmorzar i alguns anys s'han celebrat alguna actuació.

LA BADÀ

La Badà és el nom que se li dóna a una festa pagana que es celebra en la nostra vila el dia després de la festa de Sant Vicent Ferrer.

Esta festa la va iniciar un veí nostre fa uns 70 anys. Este home, després d'haver celebrat el seu sant, va voler continuar un dia més amb aquella celebració, per a la qual cosa va convidar un grup d'amics i amigues a berenar al castell del Rebollet. En tornar del Castell, la gent, estranyada que feren festa un dia de treball, carregats de cabassos i bótes, un poc més alegres del normal, els preguntaven d'on venien, a la qual cosa contestaven”: Venim del castell i ens hem badat de riure". Això va ser la clau per posar-li nom a la festa: senzillament festa de la Badà.

La Badà se celebra sempre l'endemà del dia de Sant Vicent Ferrer. Durant quasi cinquanta anys de tradició d'esta festa, era pujar a berenar al castell del Rebollet. També s'improvisava una espècie de pal·li amb unes canyes i seda, que portaven els homes, cobrint la Reina de la Badà. El berenar del dia de la Bada en esta època consistia a fer sofregits de "bonyitol" i "tonyina negra", i també es menjaven "coques amb ous".

La pujada al castell solia fer-se al voltant de les sis i s'abaixava molt tard, sobre les nou i mitja o les deu, a hora de celebrar la "cordà" i del ball. Actualment esta festa es continua celebrant, encara que de manera diferent de com es feien abans. Ara l’ajuntament ofereix un berenar de xocolate i coca amb jocs populars per als xiquets i xiquetes al parc del Clavari, inici del camí cap al castell. De nit se celebra un sopar en la Plaça dels Xorros amb una orquestra i ball.

 

SANT ANTONI DEL PORQUET I RUTA DELS PORRATS (San Antonio Abad y Ruta dels porrats)

La festa de “Sant Antoni del Porquet” de la Font d'en Carròs arranca en el segle XVI en el barri que hui de coneix com el de l'ermita de Sant Antoni, antic raval ubicat fora de les muralles de la població, habitat en la seua gran majoria per moros i moriscos. Hui en dia ve a celebrar-se amb una periodicitat anual, el cap de setmana posterior al 17 de gener dia del Sant al qual obeïx el seu nom.

Els actes preparatoris de la festa comencen la setmana anterior a la celebració per actes litúrgics que es duen a terme en la parròquia del poble i que oficia el Sacerdot; així, doncs, es duu a terme un triduum en l'ermita de Sant Antoni en honor al Sant que dóna nom a la nostra festa.

Arribat el cap de setmana de celebració, la nit del dissabte, s'encén la tradicional foguera de Sant Antoni, feta amb llenya arreplegada pels propis festers de Sant Antoni. Una vegada botada la foguera, se celebra un sopar popular.

L'endemà, diumenge, té lloc la benedicció per part del Sacerdot dels animals i “panbenets” fets i repartits pels festers després de la solemne missa en honor a Sant Antoni en la plaça de l'ermita. El diumenge a la vesprada té lloc la processó en honor al Sant, que recorre els carrers del barri.

Al marge dels actes solemnes se celebren també altres actes. En primer lloc, el mercat medieval en la contornada de l'ermita de Sant Antoni, obert al públic tot el dissabte i el diumenge. En ell es representen oficis tradicionals com ara la terrisseria, l'espart, el vidre, l'orfebreria i es realitzen activitats destinades a totes les edats com a jocs tradicionals i tallers.

Al voltant del mercat medieval s'instal·la el tradicional “porrat”. Antigament, el porrat consistia en unes parades on es venien llaminadures, torrons, peladilles, arrop i talladetes, etcètera. La tradició de muntar estes parades al voltant de les festivitats religioses ha anant perdurant en el temps. És un element històric que ha reunit a diversos pobles de la Safor a formar, des de la Mancomunitat de Municipis de la Safor, l’anomenada “Ruta dels Porrats”. Esta ruta va adquirint cada vegada més importància pel seu aspecte cultural, lúdic i turístic.

Un altre dels actes importants és La Trobada de Boixets que ja porta diversos anys celebrant-se eixe mateix diumenge. A ell acudixen boixeteres vingudes de municipis de la Comunitat Valenciana i també de la resta de comunitats d'Espanya. Eixa trobada culmina amb un dinar popular de “putxero” en la plaça dels Xorros, la més cèntrica de La Font. Resulta un acte molt entranyable.

També és digne de mencionar que esta festivitat està declarada d’interès turístic local des de l’any 2008.

 

SANT DOMÉNECH (Santo Domingo)


 

Festa que se celebra en el barri alt de la vila, al costat de l'Església Parroquial, al carrer St. Domènec, en honor a sant Domènec de Guzmán, (CaleruegaBurgos1170 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics. Va ser un ferm baluard de l'Església Catòlica, que el va canonitzar.

Hi ha constància que esta festa ja se celebrava amb molta devoció al S.XVII. Posteriorment va desaparèixer del calendari festiu. Al votant de la dècada de 1920 va viure un lleuger ressorgiment, gràcies als veïns del poble, encara que va tornar a desaparéixer després. Actualment ha tornat a viure un nou ressorgiment i se celebra el cap de setmana pròxim al 4 d'agost, dia de la festivitat d'este sant. La festa comença el divendres amb una romeria pels carrers del barri, amb cants d’albades. El dissabte els veïns organitzen un dinar de germanor. De vesprada hi ha diversos actes lúdics amb jocs populars per als més menuts. Finalitza el dissabte amb un sopar popular amb revetlla. El diumenge s’enceta amb el rosari de la Aurora, a migdia se celebra la missa en honor al sant. Acaba la festa el diumenge a poqueta nit amb un concert de tabalets i dolçaines.

 

SANTS ABDÓ I SENÉN: els santets de la pedra (Santos Abdón y Senén)

És una festa de barri que se celebra pels veïns del carrer sants Abdó i Senén i adjacents, popularment conegut com carrer del cementeri, en el Parc del Cementeri. Se celebra dissabte a finals de juliol, en data pròxima al dia 29, dia de la festivitat dels Sants Abdó i Senén, màrtirs cristians, advocats contra les pedregades, sants patrons dels llauradors. D’ells diuen els llauradors valencians

Tingueu-los contents en tot;

que està la collita en l’aire,

i si pedrega, mos fot

La seua història es remunta a l’època romana de persecucions contra el cristianisme. Hi havia dos prínceps de Pèrsia que recollien els cossos dels perseguits per enterrar-los. Aquests eren Abdó i Senén, que van ser condemnats a ser devorats pels lleons. Els lleons, però, es van gitar als seus peus. Van ser degollats i van arrossegar els seus cossos el dia 8 de juliol de l’any 259. Les seues imatges són les de dos prínceps. L’un té unes espigues de blat i l’altre un xanglot de raïm, productes del camp relacionats amb el pa i el vi. Aquests dos nobles, a vegades, tenen uns lleons gitats als seus peus que fan referència al seu martiri.

El dissabte de celebració hi ha despertà a càrrec dels veïns. Per la vesprada se celebra una cercavila amb banda de cornetes i tambors pels carrers del bari. Més tard se celebra la santa missa en honor als santets de la pedra, i en acabant els veïns es reuneixen en un sopar popular al carrer amb revetlla.

 

SANT ANTONI DE PÀDUA (San Antonio de Padua)

Esta festa se celebra el cap de setmana posterior al dia 13 de juny, dia de la festivitat de Sant Antoni de Pàdua, i és organitzada pel barri que comprén els carrers actuals de Ramón i Cajal, de Santa Teresa, de Sant Francesc d'Assís, d'Oliva, del Salvador, de Santa Isabel i de la Mare de Déu del Remei. És coneguda popularment per la festa del carrer de la ceba perquè, segons manifestacions d'alguns veïns, al cantó que formaven el carrer de Ramón i Cajal i el carrer de la Mare de Déu del Remei hi havia un magatzem de cebes.

Actualment, la festa comença amb una cercavila a càrrec dels veïns del barri, encapçalada pel “Tio de la Ceba”, amb el seu peculiar bastó, i encenent entorxes en tot el recorregut, acompanyats per música de dolçaina i tabalet. En acabant es reparteix aigua llimó per a tots. El dissabte se celebra la baixada de la imatge del sant des de l’església, seguit d’altres actes lúdics i esportius (partida de pilota, jocs tradicionals...). Acaba la festa eixe dia amb un sopar popular al carrer amb revetlla. El diumenge hi ha una cercavila, seguida de la celebració d’una missa de campanya al carrer de santa Teresa. En acabar, la imatge es traslladada de nou a l’església.


Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30